Gabriel Jaraba
No pot existir una veritable democràcia sense uns mitjans de
comunicació raonables. A una Catalunya on agraden les frases altisonants
malgrat considerar-se ‘un país petit’ i que es reclama de grans
principis encara que sigui procliu als ‘faux pas’, convé reclamar de la
societat, les institucions i els dirigents coses prudents, potser
modestes però imprescindibles, sense les quals no hi ha democràcia digna
d’aquest nom. No està en joc (només) la llibertat d’informació, hem de
defensar la funció sencera de la premsa i els mitjans de comunicació: si
fragmentem la funció global de la comunicació en la democràcia,
acabarem per no tenir ni una ni altra.
Uns mitjans de comunicació que siguin raonables, això és tot el que
podem i potser hem de demanar. Fixeu-vos que no exigim que siguin
independents, imparcials, objectius, excel·lents, sinó raonables,
simplement raonables. No són poca cosa uns mitjans raonables i aquesta
condició, expressada d’aquesta manera, no és una ambigüitat. Els
ciutadans que aspirem a viure en una democràcia de qualitat som titulars
del dret democràtic a la informació, és a dir, el dret a enviar i rebre
informació lliurement. I perquè els mitjans de comunicació puguin
realitzar aquesta funció amb plena competència cal que abans de mostrar
totes les qualitats que han de ser les exigides, han de ser, si més no,
raonables. És a dir, capaços d’obrar d’acord a la raó, tot atenent a
raons i raonant les seves actuacions. Però sobretot, sense fer
ximpleries, trampes al solitari i trapelleries.
Raonable significa alguna cosa més que capaç de raonar, atès que les
paraules no només són significat en si sinó significant de per si: si en
el camp de la llei l’ús fa dret, en el de l’hermenèutica l’ús dels
significants en un sentit o altre fa que signifiquin allò que decideix
el consens general dels qui els empren en un temps determinat. Raonable
sona a l’oïda contemporània com a alguna cosa que va més enllà de la
capacitat de raonar: una cosa raonable sembla ser una cosa convenient,
desitjable i fins i tot possible. Allò raonable és allò oposat a la
desmesura, a aquesta deformació de fragments de realitat que és tan
fraudulenta com neuròtica, i sobretot manipuladora: la manera ostentosa i
descarada de fer passar bou per bèstia grossa en la societat de les
aparences.
Hem estat desposseïts d’uns mitjans raonables des que l’”aznarat” es
va proposar acabar amb la cultura de la transició (sí, estimats usuaris
de l’expressió “règim del 78”, ell se us va avançar en això) i hom diria
que ja no és possible retornar el geni a la làmpada o el dentifrici a
l’interior del tub. I aquesta “desraó” ens ha abocat a encarar l’actual
canvi d’era civilitzacional desproveïts d’eines adequades per a, si no
una deliberació massiva, sí com a mínim per a un intercanvi de raons
raonable. El desraonament comunicacional és un gran negoci tant econòmic
com polític: a Trump l’ha fet guanyar el poder i mantenir-se en ell; ha
ressuscitat el conservadorisme britànic i l’ha posat al capdavant d’una
boja cursa vers enlloc, i ha conferit a la present hipertròfia
independentista del nacionalisme català la força d’un “relat” poderós
que ho és perquè molta gent l’assumeix com a propi (i això és molt més
que mentir o adoctrinar, això és el veritable art de la comunicació de
masses per més fraudulent que pugui semblar). El geni no retornarà a la
botella però potser podríem demanar-li certes maneres civilitzades quan
evoluciona entre fums intoxicants.
Una televisió pública converteix una frase pròpia de pati de col·legi
pronunciada amb la i en un gest per la llibertat d’expressió; una màfia
policial crea una empresa per difondre i vendre infundis i xafarderies
malintencionades, assumint que hi ha mercat per a això: entre aquests
dos extrems de manca de raó, l’un innocu i l’altre “risky business” pur
ens estem movent. Està clar que dir “prisis pilitics” com una criaturada
feta amb aires de milhomes és tant una estupidesa com dur a alguns
mitjans l’espionatge polític i policial a Pablo Iglesias. Destaquem
aquests extrems per com en són de cridaners i xocants, però no són tan
importants en si mateixos sinó que representen el marc en el qual ens
estem movent. Atesa la situació, reclamar uns mitjans raonables a hores
d’ara pot ser revolucionari.
Col·laboració de www.catalunyaplural.cat