Les misèries dels grans diaris explicades per l’ex director d’El Mundo

Gil Toll

David Jiménez era corresponsal a Àsia del diari El Mundo quan va rebre l’oferta de convertir-se en el nou director del diari en el que s’havia format com a reporter i després com a corresponsal. L’experiència va ser una muntanya russa entre la seva vocació de fer un periodisme independent i la pressió dels interessos econòmics de la pròpia empresa, propietat del grup italià RCS, i l’ha explicat en un llibre titulat «El Director».
Jiménez va ocupar aquest càrrec en uns anys de forta pressió del poder polític sobre els diaris, que va causar la sortida de Pedro J. Ramírez a El Mundo, de Javier Moreno a El País i de José Antich a La Vanguardia. Jiménez ho atribueix, en els dos primers casos, a la revelació dels papers de Luis Bárcenas que implicaven la cúpula del Partit Popular en el cobrament de sous en negre del seu partit.
Jiménez no comenta el cas de La Vanguardia, però és públic i notori el canvi de línia editorial del diari sobre el procés d’independència amb l’actual director, Màrius Carol, molt proper a la Casa Reial.
La part més escandalosa del llibre és la que explica els pactes dels grans diaris amb les empreses de l’Ibex 35, una forma de referir-se a grans corporacions que inverteixen en publicitat i en no publicitat per rentar la seva imatge. És a dir, que arriben a fer pagaments sense compromís d’inserció publicitària per rebre un tractament informatiu amable per part dels periodistes d’aquell mitjà.
Aquests «acords» dels grans mitjans amb les grans empreses eren la base de conflicte que tenia el director d‘El Mundo amb el gerent de l’empresa, que sempre vetllava per mantenir bones relacions amb el poder econòmic i polític per aconseguir més publicitat.
Jiménez explica la seva experiència sense embuts i esdevé un testimoni preciós per conèixer els aspectes més miserables de la vida dels mitjans, coneguts dins la professió, però escassament revelats al públic i molt menys per un dels seus protagonistes.
El llibre també explica el funcionament del periodisme de trabuc, el que practiquen alguns petits diaris digitals fent xantatge a empreses donant a conèixer alguna irregularitat i proposant després campanyes publicitàries que fan desaparèixer miraculosament les informacions crítiques. En el sentit contrari anava el maletí amb trenta milions de pessetes que dirigents del Partit Popular haurien lliurat a un «cèlebre locutor de ràdio» per garantir-se una cobertura amable durant la campanya electoral de 1996.
El llibre també treu molts draps bruts del propi diari, com el paper fonamental del policia Javier Villarejo en la filtració d’informació al diari que es convertien en «exclusives» que perjudicaven algun enemic dels que pagaven a Villarejo pels seus serveis. De vegades això es complicava perquè diferents periodistes del propi diari tenien com a confidents policies que estaven enfrontats entre ells i feien servir els redactors com els seus peons.
David Jiménez també té la valentia de criticar-se a ell mateix, de posar en qüestió algunes de les decisions que va prendre i no van tenir èxit o de la selecció dels professionals que van formar el seu equip i no van col·laborar en la modernització del diari perquè responien a inèrcies antigues i enquistades. Tot plegat enmig d’una crisi del mercat publicitari i una transformació tecnològica que ha deixat fora de joc l’antic model del diari de paper que busca el seu futur amb angoixa i sofriment social.

Comentarios

Encara no hi ha comentaris. Why don’t you start the discussion?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *