Gil Toll
La ministra de defensa, M. Dolores de Cospedal, va dir durant el discurs de celebració de la pasqua militar que la lluita contra les notícies falses és un nou camp de batalla per l’exèrcit espanyol. D’aquesta manera comença l’ofensiva de donar a conèixer i posar a la pràctica la nova estratègia de seguretat nacional aprovada el desembre passat i que inclou com a noves amenaces els ciberatacs i les accions d’influència i informació falsa.
L’amenaça és real i ens preocupa a tots, però, és l’exèrcit la institució adequada per donar-li resposta? Doncs no, en realitat, és la menys adequada de les possibilitats. Una de les màximes que es compleix inexorablement en tots els conflictes armats és que la informació és la primera víctima. Els exèrcits tenen el més llarg i brutal historial de censura i manipulació de la informació amb la finalitat de contribuir als objectius militars. Durant la guerra civil es va imposar la censura a tots dos bàndols, els periodistes van ser perseguits, empresonats i executats en desenes de casos. Les empreses periodístiques van ser incautades i, després de la guerra, només van aconseguir recuperar-les els propietaris que van demostrar adhesió a la dictadura franquista.
També els exèrcits de països democràtics, com el dels Estats Units, han practicat la censura sobre els mitjans de comunicació en les guerres que han emprès arreu del món. La premsa es va moure amb certa llibertat durant la guerra del Vietnam i va aflorar la realitat del conflicte: abusos, brutalitat i patiment de la població civil vietnamita a mans dels soldats nordamericans. La tolerància amb la premsa es va acabar allà mateix i des de llavors impera la teledirecció dels periodistes administrant la informació amb criteris militars, com a les guerres del Golf.
Tampoc les branques civils dels governs són les adequades per fer front a l’amenaça que suposa la multiplicació de la informació falsa a través de les xarxes. L’administració civil no té l’estil brutal de la militar, però comparteix el risc d’intervenir en benefici de qui hi hagi de torn a la cadira del poder si no es prenen prou mesures per blindar els treballadors públics.
La millor resposta ha de venir de les organitzacions professionals de periodistes en estreta aliança amb entitats ciutadanes. Juntes representen la millor garantia d’aproximació al fenomen amb voluntat de servir al públic i no a interessos de part. En aquest sentit, és especialment important que entre les organitzacions professionals i ciutadanes hi hagi pluralitat d’idees i enfocaments, de manera que també es puguin neutralitzar temptacions espúries.
Les administracions públiques han de donar suport econòmic a aquestes iniciatives sorgides del teixit professional i ciutadà per fer front als nous reptes de la informació en l’era digital. Des de la Casa de la Premsa així ho reclamem per benefici del conjunt de la societat. Els partits polítics representats a l’Ajuntament de Barcelona han acceptat les nostres idees en una primera impressió i el govern municipal ha fet passes molt significatives cedint-nos de forma provisional alguns espais rehabilitats de l’edifici a l’espera que es facin les obres de remodelació. Ara cal que aquest procés agafi velocitat i poguem posar-nos a treballar el més aviat possible.
Publicado enUncategorized