Al llarg de l’any 2019 s’ha parlat sovint de la Fira de Mostres i la necessitat de reformar els seus recintes de l’Hospitalet i de Montjuïc. S’ha arribat a pressupostar la inversió. I s’han definit els usos diferents d’un i altre recinte. El primer requereix més metres quadrats i, per tant, una ampliació. El segon, en canvi, una reforma i un canvi d’usos.
Centrem-nos en el de Montjuïc. Actualment s’hi organitzen pocs salons monogràfics i com a conseqüència la Fira estaria disposada a prescindir del 40 % del recinte. Escau recordar que el sòl és de titularitat pública municipal. La Fira paga un preu simbòlic pel lloguer. L’últim conveni que va signar l’Ajuntament amb la Fira data de l’any 1994, quan Pasqual Maragall era l’alcalde de Barcelona. Després s’hi han fet petites modificacions.
L’any passat la plataforma LaFiraOLaVida va publicar un manifest per a un debat transparent i democràtic sobre el futur dels terrenys municipals del recinte firal de Montjuïc. En concret proposava i argumentava que s’hi podrien construir entre 5.000 i 10.000 habitatges públics. Que Barcelona necessita sòl urbà és una evidència i la nova plataforma ho remarca especialment.
De resultes de tot això, coincidint amb la proposta, s’ha comentat la possibilitat d’enderrocar alguns pavellons firals en desús i que arquitectònicament no tenen cap valor patrimonial. Per exemple, el número 2, situat entre el carrer Lleida, l’avinguda Paral·lel i l’avinguda Rius i Taulet. Per cert, situat molt a prop de la Casa de la Premsa. La proposta de construir habitatges protegits i obrir un nou eix viari que connectés amb l’avinguda Paral·lel està damunt de la taula.
L’Ajuntament, en boca del regidor del districte de Sants-Montjuïc, veu amb bons ulls tirar endavant alguna actuació urbanística si la Fira renuncia a una part del recinte de Montjuïc. La falta de sòl per edificar nous habitatges de protecció oficial, tant al Poble-sec com a la ciutat de Barcelona, és un fet prou conegut. No seria de manera immediata però sí possible a mig termini. Es parla de la possibilitat de construir-hi 500 habitatges.
El debat només s’ha encetat i ja veurem com acabarà. De totes maneres, les possibilitats reals d’un nou barri en aquest emplaçament hi són. L’Associació Casa de la Premsa segueix amb atenció la proposta i estarà atenta a les consideracions ciutadanes sobre aquest tema.
I és en aquest context que suggereixo que el nou barri (o mini barri) podria anomenar-se La França Nova o la Nova França. El nom es faria ressò de la història urbanística d’aquell indret. Escau recordar que la França Xica, que amb el temps va conformar un dels barris que constituïen i constitueixen el Poble-sec, va veure estroncat el seu creixement urbanístic arran de l’Exposició Internacional de 1929. Un segle després recuperaria una part del seu territori que s’havia d’urbanitzar segons el Pla Amargós. Aquesta proposta de denominació ajudaria a recuperar el coneixement de la història del barri i a situar-la dins del context urbanístic del Poble-sec.
Autor: Josep Fabra Llahí
