Cinc mesos després que s’anunciés l’acord polític entre l’Ajuntament i la Diputació per la rehabilitació de la Casa de la Premsa s’ha presentat el nou avantprojecte de rehabilitació que contempla l’entrada del centre de documentació de l’Institut del Teatre al futur equipament.
Aquesta avantprojecte reserva pel centre de documentació les plantes primera i segona, que es dedicaran a fer activitats i gestió. La planta soterrani també estarà a càrrec del centre, que hi desarà part del molt nombrós material que conserva. La planta baixa serà compartida entre el centre de documentació i l’associació Casa de la Premsa. Aquí hi haurà la sala d’actes, un espai de relació amb taules, un espai expositiu i una altra aula on ara es fan les activitats. L’associació comptarà amb un espai de despatx de mides minúscules i no hi ha cap armari previst per desar material.
Aquest repartiment dels espais suposa una pèrdua neta de metres quadrats per l’associació i el veïnat que representa, ja que en l’anterior avantprojecte es disposava també de gran part del soterrani. Per les persones que han impulsat el projecte tot aquest temps aquesta nova retallada suposa una decepció.
A les converses amb el Districte i la Diputació s’ha remarcat aquesta situació i s’ha aconseguit recuperar un espai per estudi de ràdio en un altell a la planta baixa que havia quedat eliminat en perdre el soterrani.
Al disseny de l’avantprojecte no hi ha participat l’associació més que en la fase final per presentar les objeccions comentades. A més, es dona al centre de documentació de l’IT un paper predominant en la relació que ha de tenir amb l’associació marcant una sèrie de límits en l’ús dels espais comuns.
L’associació Casa de la Premsa porta deu anys reivindicant la rehabilitació de l’edifici i aposta per tirar endavant aquest nou avantprojecte que hauria de permetre obrir les portes del nou equipament el 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona. Obrir aquest espai al veïnat és la principal prioritat.
Creiem que és possible treballar per tendir ponts entre l’associació i el centre per fer activitats en comú i que la ciutadania no percebi dues ànimes totalment diferenciades. En aquest sentit ha de jugar l’acció comunitària, l’evocació de personatges que van viure a cavall entre el periodisme i el teatre així com el treball sobre el consum crític de la comunicació que ja s’ha assumit en el programa del centre de documentació.
Però al mateix temps que es manifesta aquesta voluntat constructiva, es vol deixar clara la decepció per la pèrdua d’espais. I s’afirma la voluntat de mantenir altres activitats que satisfacin les demandes del veïnat amb autonomia, sense l’aroma classista i el menysteniment que s’ha percebut en algunes expressions dels gestors públics.
