La setmana passada Pilar Rahola s’estirava els cabells a la tertúlia de RAC 1 en comentar les variades decisions polítiques dels països europeus sobre les vacunes d’Astra Zeneca i Johnson&Johnson. Afegia les rodes de premsa dels consellers autonòmics i del ministeri de sanitat i demanava que es frenessin en l’allau d’informació que aboquen sobre la ciutadania a través dels mitjans de comunicació. Reblava la intervenció dient que tot això li generava inseguretat i por, molta por.
El cas de Rahola és greu, per la responsabilitat que tenen les persones que accedeixen a un micròfon d’un mitjà de comunicació. Segur que hi ha molts ciutadans que tenen emocions similars, però la solució no és anar tirant benzina al foc cridant que tens por. L’allau d’informació és mol potent i el que cal és sang freda per digerir-lo.
De fet, estem veient de forma accelerada un procés contradictori de resolució d’una problemàtica que afecta tota la humanitat. L’experiència és única i revela fortaleses com la de la comunitat científica en fer front al problema i febleses com les de molts ciutadans que se salten les recomanacions per no escampar el virus o que directament neguen l’existència de la malaltia.
És una prova a escala gegant que els problemes que ens planteja la realitat cada dia no tenen una solució única, que sempre hi ha enfocaments diversos i que les decisions sobre l’aplicació de les solucions també poden ser plurals. Això no vol dir que unes siguin encertades i les altres equivocades. Potser unes es passaran d’escrupoloses i altres de lleugeres, això ho acabarem veient al final.
És el mateix que passa quan un té un problema mèdic i escolta l’opinió de dos metges. O quan va al jutjat i el seu problema té una sentència o una altra depenent del jutge. O quan un alumne va a classe i atén un professor que pot donar una versió diferent de la que es dona a l’aula del costat. O quan es consumeix informació i es comprova com una tele la dona d’una manera i l’altra ho fa diferent. La vida és així i no s’hi val a plorar per retornar a la infància, quan les coses eren d’una sola forma, aquell temps en què el poder estava sempre en les mateixes mans. La vida adulta requereix una actitud adulta, no rebequeries com les de la Rahola.
Davant l’allau informatiu en moments determinats es poden prendre actituds diferents segons el tipus de consumidor d’informació que siguem. Els consumidors avançats poden continuar amb la seva dieta informativa habitual afinant encara més el seu esperit crític per quedar-se amb el més important i relativitzar les informacions que puguin estar esbiaixades pel propi mitjà o pels protagonistes de la informació. Els consumidors menys avançats poden optar per rebaixar la ingesta d’informació diària i quedar-se amb un nivell que no els generi tant d’estrés. Es tractaria, per exemple, d’evitar seguir les rodes de premsa que donen cada dia les televisions i ràdios amb Miquel Argimon o Fernando Simón. Reduir també la quantitat de programes informatius, com els matinals de les ràdios o els TeleNotícies, per deixar el consum en un de sol al final del dia. Evitar Twitter per l’alta toxicitat de les opinions que s’hi aboquen. No fer cas dels fragments d’informació esbiaixada que arriben per whatsapp. Anar a cercar la informació al mitjà digital de confiança o, encara, comprar el diari de capçalera al quiosc. Sang freda i actitud crítica, encara ens queden uns mesos de pandèmia i en podem sortir, també, vacunats contra el virus de la desinformació.
Gil Toll
